Per començar...

Dintre de l'àmbit educatiu sembla ser que hi ha un cert consens, seguint les idees de la psicologia cognitiva, que l'aprenentatge de l'alumnat ha de ser predominantment significatiu, en detriment de l'exclusivament memorìstic. 

L'aprenentatge significatiu doncs, es basa en aprendre partint d'allò que ja es sap. Només aquesta premisa ja em provoca serioros dubtes sobre l'ensenayança actual: per què a tots els alumnes sel's hi explica el mateix i de la mateixa manera si es suposa que tots ells parteixen d'entorns personals i culturals diferents? Crec que si les TIC constitueixen un recurs més per evitar aquest uniformisme pedagògic, benvingudes siguin!

Fuente: flickr Creative Commons

 Ara bé, tots sabem que les tecnologies canvien massa depressa per poder-les assumir totes... quan creiem dominar un recurs ja n'han sortit una dotzena més. I si aquesta velocitat ens provoca més angoixa que efectivitat? Ja hi ha veus que parlen de la necessitat de l'"educació lenta" en referència al moviment slow que va començar dintre dels moviments ecologistes i en pro de la sostenibilitat. Després d'aprendre tots aquests recursos, tenim temps de reflexionar sobre el què hem après o més important encara, si l'eina realment ens feia falta? O simplement anam acumulant experiències teconològiques sense que això suposi un aprenentatge significatiu? 

I no vull passar l'ocasió de mencionar el gran problema ambiental que suposa aquesta vertiginosa febre de tecnologia actual... que no és poca cosa.

Amb això no vull dir que l'ús de la teconologia no suposi un magnífic recurs educatiu, però crec que a vegades sen's oblida que les metodologies més bàsiques també funcionen.