Les competències han vingut per quedar-se

Així de contundent es la frase que molts de pedagogs i doctors en educació espanyols repeteixen des de que la Llei orgánica 2/2006, de 3 de maig, la va introduir com a un dels elements bàsics per a l’educació obligatòria.

I per què es queden? Doncs perquè aquesta vegada no es tracta d’una altra de les enèssimes modificacions en les lleis d’educació que ens acompanyen cada cert temps, sobretot quan canvia el color polític de qui ens governa. No, perquè de ser així, el concepte de comptències bàsiques ja s’hauria fet fora de la nova LOMCE, encara en procés d’implantació.

Aquesta “obstinació” no és més que l’aplicació de les conclusions d’organismes internacionals (OCDE i Comissió Europea) així com de l’avaluació dels Informes PISA  realitzats als alumnes, on s’arriba a la conclusió que l’aprenentatge de competències bàsiques  és un bon mitjà per millorar la qualitat i l’equitat en el sistema educatiu.

L’educació així entesa no es una matèria nova, sinó una forma d’ensenyament-aprenentage diferent.

Però, què entenem per competències bàsiques? (o competències clau, com les anomena la Comissió europea ), doncs ja que estem analitzant-les des del que ens diu Zabala en el seu llibre, deixem que sigui ell qui ens il.lustri: 

Com podem apreciar, la definició de competència ve de la mà del que ja ens comentava l’Informe Delors al 1996: saber, saber ser i saber fer, com a requisits per educar en la integritat de la persona i que la societat pugui adreçar-se cap als ideals de Pau, Llibertat i Justícia social.

Encara que actualment coneixem molts de recursos per treballar les competències a l’aula, pot ser que no tothom les entengui de la mateixa manera, i així, com sabem si estem treballant correctament?. El Dr. José Moya ens ilustra sobre aquesta possiblitat, entre d’altres idees que poden resultar més o menys questionables: 

Una de les problemàtiques de l’aplicació en les competències, tal com comenta en Zabala, pot resultar de la falsa dicotomia entre escola activa i escola tradicional. És cert que existeix un fals activisme en el que alguns docents s’escuden per deixar totalment de banda quasevol transmissió de contingut, memorització o disciplina, encara que per sort, poc a poc aquesta diferenciació es fa més difusa.

Seguint amb el que ens diu Zabala: “Para proceder a esta nueva caracterización de las competencias (...) de acuerdo con las ideas de las que disponemos sobre cuál debe ser el tipo de persona ideal y la sociedad que pretendemos...” El meu dubte és si realment ens posaríem d’acord com a societat, en com ha de ser aquesta persona ideal.

I com es plasma aquesta eduació per competències en el currículum per a ser aplicada en la pràctica diària? Per a mi aquesta es la GRAN PREGUNTA. 
Si tenim en compte les conclusions del document del Ministeri d’Educació “Reflexión sobre las competencias básicas y su relación con el currículo”, podem llegir com es deixa en mans de la comunitat educativa el realitzar els canvis necessaris per tal de promoure i millorar l’enfoc competencial en l’ensenyança. 

Per tant, ja que ens ho deixa a les mans dels propis docents, haurem d’esperar unes setmanes més de curs, a fi de poder esbrinar-ho.

#edubateMA Les competències són la clau de l'educació integral

Una foto publicada por @cramisroig el Oct 10, 2014 at 3:30 PDT