Idea clau 1 i 4 - L'educació en competències

En aquests capítols l’autor ens fa un repàs de com hem arribat a la necessitat de l’educació en competències, en detriment de la sola transferència de coneixements i de l’aprenentatge merament memorístic.

Se’ns parla de la necessitat d’accions formatives per donar resposta als problemes de la vida i de necessària i radical transformació del sistema escolar, actualment propedèutic i selectiu, cap a un sistema de formació integral de les persones.

L’autor indaga sobre la responsabilitat compartida entre escola i família, del desenvolupament de l’alumne´, aproximant-se així a la concepció defensada pel filòsof i expert en educació José Antonio Marina. Per a ell l’educació és cosa de tots - “para educar a un niño hace falta la tribu entera”.

 

Però al mateix temps, l’autor ens deixa anar un grapat interrogants que per a mi són bàsics per entendre un dels problemes principals a que s’enfronta la nostra escola avui dia: Quina és la part de responsabilitat que ha d’assumir cadascuna de les parts? Encara que la resposta sembli fàcil, segurament no ens posaríem d’acord. 

 

 Pel sociòleg Salvador Cardús "no pot ser que l’escola hagi de ser la mediadora de programes de propaganda ideològica” (parlant de la multiculturalitat, de la pau...). Clar que podem pensar que aquestes no són ideologies, sinò els trets bàsics per a una bona convivència. Però, d’altra banda, jo personalment estaria totalment d’acord en que, així com també Cardús pensa, aquestes accions específiques a les escoles serveixen de ben poc (el dia de la pau, el dia del mediambient).

Què té més valor educatiu, que un dia a l’any es recordi el que passa quan no reciclem o que cada dia se’ns doni exemple i se’ns eduqui en el respecte al mediambient?

 

Cargando

Ver en Instagram

Encara que estic d’acord en les propostes de l’autor, que trobo molt encertades, també m’agradaria matissar algunes idees o conceptes que al menys per a mi són importants:

-        Aquesta visió altament utilitarista de l’educació la veig un poc coixa. Hi ha matèries que fins que no les madures o no les necessites no en veus la utilitat real (o potser no la trobaràs mai) però no crec que siguin un estorb en el cervell (saber per saber). I parlo de qüestions filosòfiques, sociològiques, històriques o inclús literàries per a algú de ciències com jo.

-        I per acabar, no vull deixar passar l'oportunitat de mostrar el meu petit rebuig al concepte d’“ensenyament tradicional” utilitzat pel propi autor i en molts contextos educatius. Per què sempre feim servir aquest concepte com a idea de l’escola franquista? Ningú se’n recorda que abans hi va haver uns mestres i una escola durant la Segona República que en molts aspectes estava més avançada que l’actual? I encara més enrera, què em dieu del llegat educatiu que ens varen deixar Sòcrates, Plató o Aristòtil?

Crec que a vegades per avançar hem d’anar enrera i no endavant.